29.3.13

Intern musical

Cantar un intern, té una certa màgia.
Potser pel fosc entorn.
Potser és l'olor de les cortines.
El silenci romput pel gairebé imperceptible so de les petjades.
Sents la teva pròpia respiració.
La concentració.
La por a no endevinar el peu.
Finalment, un gest i entra la música. Tot és en ordre. Acaba.
Torna l'impossible silenci.
Torna la teva pròpia respiració.
Tornam als camerins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada